AAFB El tramvia de la modernitat
Font original: IBdigital

El tramvia de la modernitat

Publicat: 8 / may / 2010  |  Actualitat ferroviària

Entre el 10 i el 16 de maig els barcelonins votaran la reforma de la mítica i sempre col·lapsada de vehicles Avinguda Diagonal. Per això, diumenge passat la Plataforma cívica ’Diagonal per a Tothom’ dugué a terme una una demostració de mobilitat estàtica en aquesta popular via barcelonina. Se simulà el transport de 200 passatgers en diferents mitjans, en la qual la mobilitat sostenible deixà KO al transport privat. Vet ací els resultats:
Calgueren 175 cotxes. Amb 1 o 2 ocupants per vehicle, que és la mitjana d’ocupació del cotxe privat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquests vehicles, aturats i gairebé tocant-se els uns als altres, ocuparen durant demostració una superfície de més de 2.400 m2.
Feren falta 2 autobusos. Amb 100 passatgers cadascun, amb una longitud de 40 metres, una amplada de 3 metres i una ocupació estàtica de 120 m2.
... i només 1 tramvia. Amb 200 passatgers, amb una longitud de 32 metres, una amplada de 3 i una ocupació estàtica de 100 m2.

El tramvia s’erigí, doncs, com la millor opció per fer front a la congestió urbana, millorar la qualitat de vida a la ciutat, reduir la contaminació acústica i ambiental, el canvi climàtic, l’accidentalitat i l’ocupació d’espai de l’excessiu tràfic de vehicles privats a la ciutat. Amb aquesta acció la plataforma animava a la ciutadania a votar favorablement a la reforma de la Diagonal, exigint, això sí, una bona oferta de transport públic i d’itineraris per caminar i circular en bicicleta, patins o altres sistemes no motoritzats.
La mateixa prova se celebrà a Estrasburg ja fa vint anys. Des de llavors, la ciutat francesa compta amb una de les xarxes de tramvia més importants d’Europa, gestionada per l’empresa municipal Compagnie des Transports Strasbourgeois. La xarxa, que avui és una referència tècnica per als plans d’urbanisme més avantguardistes, ha estat decididament impulsada des de l’administració, amb importants inversions des dels anys 90 i amb polítiques de restricció al tràfic privat. S’inaugurà en 1994, i avui té una extensió de 53 km repartits en 5 línies. A més, la ciutat compta amb gairebé 300 km de pistes i carrils que permeten els desplaçaments amb bicicleta.
Estrasburg és, com Palma, un centre turístic i cultural, però que destaca per la seva escala humana: és impossible accedir al centre de la ciutat en cotxe, i només es pot recórrer a peu, en bicicleta o amb tramvia. Els tramvies d’Estrasburg són moderns, ràpids i no contaminants, faciliten l’accés a persones amb problemes de mobilitat, i disposen de grans finestres des d’on es contempla magníficament la ciutat.

Aquest sistema de transport s’ha mantingut present durant més de 125 anys a més de 280 ciutats europees, i avui discorre pel centre de grans urbs com ara Viena, Munic, Berlín, Frankfurt, Milà, Roma, Praga, Amsterdam, Budapest, Zuric, Oslo o Dublín. Triomfa per la seva enorme capacitat de passatgers, perquè permet recuperar espai públic, perquè assegura el dret a la mobilitat de més persones.
Palma sembla que també pujarà al tramvia de la modernitat: el Govern i l’Ajuntament de la ciutat presentaren a finals de l’any passat el tram del tramvia de la Badia de Palma, que unirà la capital amb l’aeroport. Les obres podrien començar abans del 2011, i el trajecte tindrà una longitud de 10,8 km de via doble amb 21 parades: partirà des de les Avingudes, a la Plaça d’Espanya, i passarà pel Portitxol, Es Molinar, Coll d’en Rabassa i Can Pastilla. Es calcula que podria comptar amb uns 12 i 14 milions de viatgers a l’any.
És clar que sorgiran oposicions i opositors al projecte, sobretot per part dels veïnats afectats per les obres i pel lobby automobilístic més intransigent. Així ha passat a moltes ciutats, com passa ara Barcelona. Caldrà facilitar l’aparcament dels vehicles i el canvi immediat al tramvia, perquè els conductors es converteixin, sense “traumes” i amb plaer, en passatgers. Ojalà aquest sigui el primer tram d’una sèrie de recorreguts que permetin plantar-se d’un extrem a altre de la ciutat tot contemplant el paisatge, llegint un llibre, escoltant música, xerrant amb el veïnat o bé sumits en pensaments propis. Una passa decisiva cap a la conversió de Palma en un espai per a les persones, a l’alçada de qualsevol capital europea.

Tags:  IBdigital